222 - Barraca del Gasparó (l'Obac)

Ubicació: Vessant hidrogràfic dret del torrent del Llor. S'hi accedeix des de la pista que recorre la carena de la serra dels Cupots fins a l'abocador de Collcardús. Quan arribem a la cota altimètrica més baixa de la serra dels Cupots (coll), veurem una fita de pedres que indica la cruïlla amb el perdut camí de la Pineda. Aquest antic camí anava de la part superior de la Barceloneta (cal Xic de la Torre) fins a la Pineda, i en aquest coll baixava de biaix cap al torrent del Llor. Actualment aquest camí es manté parcialment obert gràcies a què els caçadors l'utilitzen per a endinsar-se en aquesta boscosa costa.
Data de visita: 01-02-2017
Numeració: 222
Tipus de construcció: Aèria adossada al marge
Forma: Planta de ferradura
Tipus de porta:
Estat de conservació: Enderroc total
Coordenades (Datum WGS 84 = ETRS 89): N 41º 35.944 E 001º 56.615
Altitud: 475 m
Orientació de la porta: Nord-est
Restaurada: No
Descripció: Probablement la barraca va estar coberta per un embigat de troncs. Té una gran fornícula encastada dins la paret de pedra que està adossada al marge. Està bastant coberta per la terra que s'escorre per la costa quan plou. Al seu interior ha crescut un gran pi blanc.
Comentaris: Segons el Plano geométrico del término jurisdiccional de Vacarisas de l'any 1856, un tal Gaspar Boada aquí conreava una peça de terra de 13 quarteres, el conreu principal de la qual era la vinya. Segons l'Amillarament de 1861, un tal Josep Boada (a) Gasparó (segurament el fill de l'anterior) conreava aquesta peça de terra, propietat de Joan Ubach, que consistia en una vinya de 2ª i 3ª categoria, erm de 1ª i roques. Al cap d'una trentena d'anys, segons consta a l'Apèndix a l'Amillarament de 1895, el parcer Fermí Boada Claret (a) Gasparó (fill i net dels anteriors) donava de baixa l'indicada peça de terra de vinya perduda, per cesió de la mateixa a favor de l'amo directe de la propietat: Antoni Ubach. El Josep Boada i la seva família (tots ells fills del poble de Vacarisses) van ser masovers de la Casa Nova de l'Obac des de 1870 fins a 1892 aproximadament. Segons explica el Josep Maria Faura (hereu i últim representant de la nissaga dels Ubach) en el seu llibre, "durant la Tercera Guerra Carlina (1872-1876) els germans Boada i Claret (fills del Josep Boada) vivien a l'Obac, un com a masover de la Casa Nova, i l'altre com a pastor de ca la Pastora. El pastor, a més de pasturar a l'Obac ho feia per altres terres arrendades, i estava al corrent dels moviments militars dels carlins i ho xerrava; aquells el bufetejaren per esfereir-lo. Com que els carlins anaven escassos de queviures, volien apoderar-se dels que l'esmentat masover tenia amagats a l'Obac. Com que no els hi va facilitar, els carlins li escapçaren l'orella, i des d'aleshores fou anomenat "l'orella tallada"".
Font d'informació: Jordi Torrella de cal Cargol. Plano geométrico del término jurisdiccional de Vacarisas de l'any 1856 (Cartoteca Digital de l'ICC). Amillarament de Vacarisses de 1861 (Arxiu de l'Ajuntament de Vacarisses). Mapa del Cadastre parcel·lari de Vacarisses de l'any 1944 (Ajuntament de Vacarisses). Josep Maria Faura, autor del llibre Història de la serra de l'Obac.